Accèssit

Accèssit: M'agradaria fent menció especial a aquells cotxes que sense ser els més bonics, ni cars, ni potents, ni tan sols tecnològics tenen quelcom especial. Em refereixo als esportius japonesos dels noranta que tan populars va fer el videojoc "Gran Turismo" i amb els que tan vaig gaudir. Molts d'ells com el GT-R, l'Impreza o l'Evo ja els he pogut veure abans. Però n'hi ha tres que fins que no vaig arribar a Vancouver no tingué el plaer de contemplar. Ja us aviso que fora del podi final s'ha quedat el Toyota Supra...

El primer d'ells és l'Honda Integra Type R de tercera generació (venut als States sota la marca Acura).


En certa manera no deixa de ser un Civic amb cul i un spoiler hortera, però amb certs matisos. Del Cívic és deriva també una versió Coupe, però és molt més civilitzada que l'Integra, de fet H.L. en té un i després de conduir-lo breument l'únic que té d'esportiu són els seients. L'Integra destacava pel seu pes contingut, un motor que arribava fins a les 8.000rpm i, com a punt negatiu, tracció davantera. Aquí (vull dir al Canadà) és el cotxe preferit dels macares asiàtics.

El segon és el més exclusiu. 
És el Mazda RX-7 de tercera generació.


Aquest model ja representava (almenys en el primer GT) el màxim nivell, molt per sobre del mencionat Integra. Mentre el primer es quedava en 190cv, aquest Mazda arribava als 280cv amb menys de 1.200kg. A diferencia de l'Integra aquest ja usava tracció al darrera i un motor encara més exclusiu: un 1.3 rotatiu Wankel

El seu successor va ser l'increïble Mazda RX-8.


Finalment, arribem al rei dels esportius japonesos dels 90s, l'Honda NSX (Acura pels ianquis). 


Desafortunadament desconec com es comporta realment aquesta meravella de l'enganyaria, però malgrat tenir la mateixa potencia que el RX-7 (280cv) en el món real jugava (o almenys això pretenia) en una altra lliga. Motor V6 central, el primer cotxe amb el xassís completament d'alumini, posat a punt per un tal Ayrton Senna a Nürburgring... no en va se'l va batejar com el "Ferrari Japonès". Vist en real he de dir que és preciós, molt baix, molt ample, amb una aerodinàmica molt cuidada i el millor de tot és que no es pas estrafolari com ho podia ser el RX-7. En el Gran Turismo tenia una relació amor-odi amb el NSX. Si el sabies portar era sense cap mena de dubte el més ràpid, però el seu motor central i reduït pes feia que no perdonés cap error. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada