Guanyador

DeLorean DMC-12: Aquest és el cotxe que més m'ha marcat i que més m'ha emocionat al veure'l. I és que aquest petit nord-irlandés és el paradigma de: "el tot és més que la suma de les parts". Actualment al DeLorean se li aplica en positiu, però analitzant les seves dades tècniques el sentit de la frase hauria de ser totalment negatiu. Si agafem les parts: xassís de Lotus Esprit, disseny de Giugiaro (creador de molts Lancias, Alfa Romeos, Maseratis...), motor central V6, portes d'estil "ales de gavina"... Són els ingredients ideals per crear un supercotxe. No obstant, la suma no va tenir el resultat esperat. El principal culpable va ser el motor, d'origen Volvo-Renault-Peugeot, que degut a les lleis mediambientals generava uns irrisoris 130cv. En un cotxe que pesava quasi 1.300kg, les prestacions sense ser dolentes, no eren pas espectaculars. Aleshores, què amaga aquest cotxe?

No ens enganyem, la trilogia "Back to the future" el va fer famós; sobretot tenint en compte que no ha competit mai ni és d'una marca coneguda. No obstant, era el cotxe perfecte per a una màquina del temps. Vist en directe us asseguro que no sembla del futur (les línies principals es noten antigues), però si d'una altra galàxia. En marxa el seu so et deixa la pell de gallina i l'efecte d'alçar al morro quan accelera sembla literalment que vagi a enlairar-se. En parat les portes són el que més destaquen, però també la seva part posterior amb els seus fars engraellats, el vidre laminat i, per damunt de tot, el seu color. Molts DeLoreans tenen un gris metàl·lic perquè no estan pintats. Els entregaven directament amb l'acer polit. I queda preciós. De fet, el meu portàtil imita l'efecte de l'acer polit i es ven com un "extra". Com es pot veure, va ser un avançat del seu temps.

La seva historia és encara més increïble que la seva faceta cinematogràfica i, sens dubte, ha contribuït al mite. El pare de la criatura va ser John DeLorean, ex-enginyer de Pontiac nascut als EEUU de pares immigrants de l'Europa de l'est. Va establir la fàbrica a Irlanda del Nord perquè el govern li va oferir ajudes econòmiques. Cal recordar que als 80s Belfast no era menys inestable que Badgad. Així doncs, entre el 1981 i el 1982 uns 9.000 DeLoreans van veure la llum. Al 1982 (i aquí la historia ja deixa de ser fiable) el govern britànic derroga l'ajut promès. El mateix any, John DeLorean va ser acusat de tràfic de drogues (després considerat innocent). Aquests dos fets van portar a la fallida de l'empresa i a l'adéu dels DeLoreans. N'esteu segurs? Back to the past, un empresari/visionari texà, Stephen Wynne, va comprar tots els stocks de peces que la fabrica encara conservava quan va fer figa. La idea inicial era especialitzar-se en reparar-los, però des del 2001 els fabrica a mà (amb un 20% de peces noves, com el GPS). Així que si teniu $60.000 malendreçats ja sabeu com els podeu invertir, però doneu-vos pressa que es diu que només hi havia material per 500. http://delorean.com/

Llarga vida al DeLorean!