Num. 7

Ferrari FF: Sobreïxen les paraules per justificar que un dels Ferraris més moderns estigui a la llista. És molt bonic, em segueixo quedant amb el 599, però realment és un cotxe esportiu i elegant, que amaga molt bé els seus gairebé cinc metres de llarg. Més enllà del seu atractiu, està situat tan amunt pel concepte que s'hi amaga darrera aquestes línies majestuoses. És el primer Ferrari 4x4, amb quatre places realment utilitzables i amb un maleter digne del seu nom, amb permís del 456 GT Venice. Model familiar del gran turisme dels 90s que el "Cavallino Rampante" va fabricar pel soldà de Brunei Jefri Bolkiah. He de reconèixer que aquest ric estrafolari no tenia mal gust. El que no entenc és perquè va comprar 6 dels 7 que es van fabricar per ell. Tornant al nostre protagonista, és un gran turisme, el típic esportiu que no serveix per fer revolts, com el Lotus d'abans, sinó per creuar Europa a 250km/h mentre s'escolta "Madama Butterfly". Això sí, amb un petit matís, direcció als Alps per esquiar. I és que aquest Ferrari té tracció a les quatre rodes. Però un sistema diferent amb el que Audi va revolucionar el món del Rallye. És un sistema més lleuger, que permet disminuir el centre de gravetat i dóna prioritat a l'eix posterior. No en va, és activat per una segona caixa de canvis automàtica fins a quarta. Ho sé, és un embolic tècnic que tampoc acabo d'entendre, però això el fa únic i garanteix una esportivitat digne del seu nom. També el fa únic el seu concepte, abans he dit que és un gran turisme, cert, però si entrem en detall és un Shooting-Brake (o familar esportiu, normalment de tres portes). Va ser un tipus de cotxe ideat pels aristòcrates britànics a principis del segle passat per poder carregar els seu trofeus de caça i no tacar l'interior dels seus esportius. Hi ha hagut intents de reactivar el sector, però no es va posar realment de moda fins l'arribada del BMW Z3 Coupe, del meu cotxe preferit: el Renault Avantime, del Mini Clubman i molt recentment del Mercedes CLS Shooting Brake.